dimecres, 17 de novembre del 2010

De retrobats i nouvinguts...



El Salva gaudint a Diables

De les escalades d'enguany, hi ha 2 que han m'han deixat un record especial, no tant per l'itinerari, malgrat son vies excepcionals, si no per els companys de cordada amb els que les he escalat i per com a anat tot plegat. Com a casual cruïlla d'aquestes aventures, Bèlgica, país de residencia d'en Salva, amic i company d'estudis de joventut i curiosament, país d'origen del Remi nou amic i un valent i fort escalador amb qui sovint surto a escalar.


El Remi triomfant a Regina

Amb el Salva varem estudiar un any plegats, teníem al voltant de 20 anys. Compartíem la passió per l'escalada i això ens va fer sintonitzar i buscar projectes que compartir. Varen ser temps de faltar a les classes per anar a Montserrat (no masses vegades...) i de organitzar algun dels primers viatges a altres parets més llunyanes del país, d'ensenyar-nos llocs que ens havien agradat i de confirmar-nos mútuament que això d'escalar era collonut.


Al llarg de placa que enllaça amb la part superior de la via.

En una d'aquests absències lectives, varem escalar per primera vegada la GAM dels bisbe i ho varem fer junts!!!!

L'any següent el Salva marxava a una escola de Brussel·les a continuar amb la seva formació sense saber que, més tard, iniciaria una exitosa i meritòria carrera professional en aquesta mateixa ciutat que el faria establir-s'hi definitivament.


El Salva al primer llarg de flanqueig sota els sostres

Quan aquest estiu vaig rebre una trucada seva dient-me que passaria per Barcelona i que volia anar a Montserrat a escalar, em va fer molta il·lusió. Feia 10 anys que no ens veiem i poca cosa sabia d'ell d'ençà una curta estada a Brussel·les que vaig fer per feina l'any 2000.

El que no podia imaginar, era que l'animal volia recuperar un dels projectes que ens havien quedat pendents de joventut (dic ANIMAL perquè a Brussel·les no hi ha muntanyes, ni a Bèlgica sencera, i les seves escalades habituals i no pas poc meritòries, consisteixen en anar al rocòdrom habitualment).


Sortint de la zona de sostres.

Doncs si, el Salva volia anar a Diables!!! Una paret a la que no acostumo a anar-hi sovint, així que m'ho havia posat ben difícil. Després d'un petit debat, vaig acabar triant jo, seria la Sànchez-Martinez, una via que conec i que creia que estaria a l'alçada de les expectatives del meu amic i dins també de les meves possibilitats, crec que no em vaig equivocar.

Ara només queda esperar la propera, desitjo que arribi aviat i no puc evitar sentir un cert neguit davant la proposta que ben segur m'obligarà a esforçar-me.

Salut Salva, fins aviat!!!!!


Navegant per el calcari excepcional de la part superior de la Pere Camins.

Amb el Remi, amic Belga i català d'adopció, ens varem conèixer al plafó i ben aviat varem començar a sortir plegats a escalar. Estava interessat en conèixer vies i zones d'escalada en paret a Catalunya, així que varem anar a l'Aeri de Montserrat, a Vilanova de Meià i en una progressió lògica, aquest estiu va tocar anar a Roca Regina a fer la Pere Camins.

Encara ens quedem molts llocs per anar i conèixer i amb la intenció de fer-ho, entrenem junts cada setmana amb l'objectiu de seguir cercant i escalant les vies que ens fan feliços i compartir molts dies d'escalada i aventures.


Com diria l'amic Remi, Yeah man!!!!!!!!!

Amb la Vanessa, la seva dona, el seu fill Max i la meva dona Antonia, hem compartit alguna nit de furgoneta "prestada", cerques de bolets amb el conseqüent arròs fruit de la collita i jornades d'escalada esportiva ben fanàtiques.

Aquest dissabte, si tot va bé, tocarà Vilanova un altre cop...