diumenge, 13 de maig del 2012

Poètica quotidiana


L'Antonieta arribant cim del Montmalús
5 mesos sense escriure... Serà que no hi gaire a dir... Mentrestant, gaudeixo amb les coses de sempre, allò que el temps i la costum han convertit en quotidià i que em serveix de refugi i aliment. Les muntanyes de sempre en companyia dels amics.

 L'Eric a l'aresta Jan

Son coses senzilles, petites, però que per mi donen sentit i em fan retrobar quelcom d'essencial que sovint per burro i despistat, tinc tendència a oblidar. Com deia l'Indi, allà on que tornem de tant en tant per recordar els nostres orígens, els de tots, i que ens serveix d'aliment de l'ànima.

La Laia i el Raul a Perles

Hem anat sortint a la muntanya, els de sempre i algun de nou. He retrobat casualment companys i també he recordat els que no veig. Amb l'Antonieta, el Raul, la Laia, amb el Sergi, amb el Josep, l'Ester,la Llussia, amb el Salva, el Txus, el Dani, El Remi o l'Eric i uns quants mes... Sempre hi ha alguna cosa latent, un projecte, una tarda, una sortida o una nova excursió un nou o no tant nou lloc per conèixer i compartir, quelcom que viure junts.

 La Lluïsa i el Sergi i la la Terra de Nomades


 El Sergi i la Lluïsa a la Migranya profunda

En tota aquesta lírica , també hi ha moments per a la praxis més terrenal. M'he tirat 2 mesos, amb una colla d'inconscients, que no tenien res més a fer que treballar de franc, arreglant el lloc que fem servir per entrenar i que en diem "la sala". Cents de quilos de fusta, milers de cargols apletats,  bosses i bosses de merda acumulada al llarg dels anys, matins tardes i nits pintant, netejant, arreglant, construint... Per cert, ens ha quedat de puta mare!!!!

El Josep a la CADE de Terradets

Aviat tornarem a sortir, a descobrir o retrobar, a facilitar o a aprendre, sempre a compartir i en resum a viure. Que no ens falti mai!!!!

El Raul i el Remi a la Gali Molero