A l'estiu, als Frares encantats, tota cuca viu.

De l'Anglada - Cerdà de la Boleta foradada, observem una cordada escalant la GAM del Bisbe.

Aquest any ha tocat un estiu d'indignació i manualitats. Indignació perquè, malgrat m'esforço en mantenir la calma i prendre una aptitud epicúria per garantir la salut mental, en pensar en la infinitud de mentides, injustícies, fraus i corrupció que ens envolta i arrossega amb absoluta impunitat política i sovint jurídica, em venen ganes d'agafar un coet i canviar de planeta.

 La Monja, aquest cop vista de l'última reunió de l'Anglada a la Boleta Foradada.

Ben trist m'he sentit en veure la indiferència i el silenci, davant el que sovint és delicte fragant per al poble, en estar tots massa preocupats en reduir un dèficit que traduït a un llenguatge més comprensible, vol dir garantir les butxaques dels més afavorits caigui qui caigui i peti el que i qui peti. Tot plegat una merda...

Contents després de la Barrufets al Frare Gros.

Manualitats, perquè el destí i el corc, han decidit acabar amb un cobert que fèiem servir a casa per guardar trastos i eines, on les rates de mitja Collserola hi feien niu i on les arrels d'un llorer descomunal, van decidir ja fa temps que provarien d'acabar amb un mur que sustenta bona part del lloc on vivim. Haig de dir-vos que se'n va sortir força bé. Tinc una feinada descomunal.

Mentrestant, passejos amunt i a vall i alguna escalada per calmar el cos i distreure la ment.

 El Miquel i el Remi al setè llarg de l'aresta Troche

A començament d'estiu, amb el Miquel i el Remi, varem anar a Collegats a l'aresta Troche, una bona i llarga via que ressegueix una bonica aresta amb alguns trams de cine, tota ella en un calcari excepcional i amb uns llargs finals ben esmolats que ens transportaran al Pirineu per uns quants metres. En resum, llarga, en bona roca i de recorregut elegant, malgrat creua algun sector herbós que hi treu continuïtat. Un molt bon i calorós dia, al que hem d'agrair algun núvol que ens va protegir del sol del Pallars a la part final i ens va ajudar a arribar al cotxe un xic menys deshidratats.

El Remi apretant de valent al segon llarg de la Barrufets.

Ben entrat el calor, hem anat a Frares a protegir-nos del termòmetre. Tres repeticions i una via que no havia fet

Amb el Remi i el Xavi hem anat a la Barrufets del Frare gros, una via que em va semblar preciosa i que amb la restauració ha quedat força segura. Sens dubte una molt bona opció per als dies de calor d'estiu amb tots els ingredients d'una super clàssica de Montserrat nord. Hiper-recomanable!!!!

El Xavi acabant el quart llarg de la Barrufets al Frare Gros.

Una setmana més tard, varem anar amb les Xavi i el Raul a fer la Anglada – Cerda a la Boleta foradada. Poc a dir d'una via en la que tothom que hi va, coincideix en assenyalar com d'una bellesa excepcional. Malgrat ja l'havia escalat amb anterioritat, em va a tornar a sorprendre i encantar. Un molt bon dia i en una companyia excel·lent.

 El Xavi i el Raul a la penultima reunió de l'Anglada - Cerdà a la Boleta Foradada.

Encara hi varem tornar la propera setmana per a repetir amb el Josep la GEDE de l'escorpí. Dir que em va agradar trobar-la com la recordava de fa anys, amb alguna expansió afegida a les reunions per a treure-li part del ferro, però amb tot el caràcter d'una escalada genuïnament Montserratina. Per mi és una via molt maca i imperdible, tot una clàssica.

El Josep al penúltim llarg de la gran xemeneia d'agulles.
 

Amb el Salva varem anar un altre vegada a la GAM. Jo no l'havia feta d'ençà l'últim re-equipament inoxidable i hi volia anar, perquè va ser precisament amb el Salva que hi varem anar per primer cop ara fa 20 anys. Ell, no hi havia tornat i volia una via en lliure de gaudir-gaudir, en la seva curta visita d'un dia a Montserrat.

Amb el Salva 20 anys després... Després de la GAM del Bisbe.

Varem gaudir molt!!! La via, com diu el Salva, no te cap pega. Preciosa com sempre d'inici a final, amb l'afegit de les noves assegurances que donen per apurar amb més solvència i sense patir en cap moment. Hi tornaré aviat, perquè malgrat va sortir en lliure, va quedar pendent algun repòs, i com que les altres vies de lliure d'aquest vesant (Pokorsky i Degeneració expansiva) les tinc totes netes, em va fer ràbia que em vencés la inflo de braços i em fes reposar. Bé... futbol és futbol i cadascú és cadascú i les seves circumstancies en el moment...
 En altres paraules, si no estàs molt fort et pares i descanses... M'he engreixat, escalo poc i vaig justet. Que hi farem.

El Salva a la GAM. Quin tiu!!!!

Per acabar, la foto definitiva de la Monja. Ara si, veiem del peu que calça.