divendres, 1 d’octubre del 2010

Aresta Arcarons... Again!!!

El Miquel escalant a l'aresta, al fons el migdia montserratí!!!

Quan era un jove estudiant, més ignorant si cal que ara, em revelava contra tot allò que em sonés a tradició.

Creia que només allò que fos nou, podria contribuir a canviar un mon que no m'agradava i que la tradició i el classicisme eren sinònims de immobilisme i pretenien imposar models arcaics de fer i de pensar per evitar una evolució cap a un no sé què modern, que havia de ser millor que tot el conegut fins al moment. Evidentment m'equivocava.

Preparant el material a peu de via.

Per sort vaig tenir algun molt bon mestre, que em va fer descobrir que era en realitat el que convertia qualsevol creació de l'home en un clàssic " Una obra és clàssica, no per antiga, ni perquè ha estat important en un moment de la historia, si no perquè amb el pas del temps, manté intacte el seu interès per el qui s'hi acosta". Per mi, descobrir això que poder trobeu evident, va ser revelador.

Un altre descoberta fonamental va ser, que totes les obres clàssiques havien estat en el moment de la seva creació, puntes de llança de l'avantguarda del seu moment, i per tant, revolucionaries al cap i a la fi. Això va fer augmentar encara més el meu interes per els clàssics.

La primera reunió de l'aresta.

Amb el temps vaig descobrir que jo, no només no contribuiria mai a cap avantguarda, si no que amb prou feines i gracies al temps que varen perdre aquests mestres en formar un tros d'ase com era, podria gaudir d'algunes d'aquestes obres que estaven a l'abast de la meva capacitat de comprensió. Mai els hi podré agrair prou!!!

Iniciant el tercer llarg.

L'aresta Arcarons és una via clàssica i per tant, atemporal. Oberta a l'any 1978, acumula moltes i grans qualitats que fan que escalar-la sigui una experiència excepcional.

La bellesa de l'aresta i l'entorn on es troba, la progressió estrictament en lliure de dificultat mitjana, la qualitat de la roca i la necessitat de anar lentament cercant l'itinerari buscant els punts de protecció escardussers mantenint sempre la calma... Tot això fa que, en arribar al cim, ens sentim profundament afortunats d'haver-la escalat.

El Miquel i Jo, sumem 7 repeticions a aquesta espectacular aresta de Montserrat. Segur que hi tornarem.