Els núvols s'aturen al vessant Francès mentre baixem del Mauberme.
L'estany de l'Illa a besar del refugi Mataro, al fons el Mauberme , el Marimanya i el Montroig vistos del pic d'Amitges.
Quinze dies més tard, una ressonància magnètica (estranya tècnica de diagnosi, consistent en introduir un cos humà dins d'un tub a ritme d'una estrident música tecno insuportable) confirma una lesió al disc inter-vertebral entre la L5 i la S1. Hernia discal em diuen... I ara què?
Doncs visita al traumatòleg de la SS tal com marca el protocol als inconscients com jo que, desestimant els savis consells de l'actual i molt honorable conseller de sanitat, no disposem d'una mútua mèdica privada.
A les 3 setmanes de la lesió torno a fer esportiva, el 6c surt a vista amb molèsties fortes l'endemà.
Us estalviaré els detalls d'una consulta que va durar 10 minuts amb un personatge digne de ser protagonista d'una pel·lícula dels germans Coen i que va enllestir la feina llegint el diagnostic del radiòleg i dient “... ah, però això ja està diagnosticat!... Ni va obrir el sobre de les radiografies... Malgrat tot, haig de dir que sempre he estat satisfet amb la sanitat pública, que l'home va respondre a tot el que l'hi vaig preguntar i que en els pocs casos que he necessitat veritablement atenció mèdica, he estat atès excel·lentment per uns grans professionals, aquesta ha estat l'única excepció. Seria injust no dir-ho.
L'arquitectura del pilotasso, a la foto no es veuen totes però hi havia moltes d'iguals. Obres abandonades l'any 2008 a la costa Mallorquina.
I ara què? Doncs molt d'all... Diuen que és un potent antiinflamatori i recordo que el meu avi Antonio, que sobrevivia a Andorra fent barreges d'herbes i donant-les a la gent per mirar que recuperessin la salut, en cantava les virtuts com si es tractés de la panacea de la medicina natural. El meu pare també ho va dir tota la vida.
També hi ha hagut visites periòdiques a la meva Fisio (gracies Blanca!!!!). Ioga de pa sucat amb oli (el poc que sé de Ioga...), converses amb amics demanat consell (gracies també a tots els qui us dieu amics meus, de tot cor!!!), una mica d'homeopatia... molta aigua... i, diguem-ho clar, bastant de vi...
Arribant als cantos de sortida del segon sostre de I live in a cave un 6b+ dur que em costa dues visites. Porto Colom, Mallorca.
A poc a poc la lesió m'ha deixat anar fent i he procurat fer tanta activitat com he pogut a mesura que anava agafant confiança, cada dia que passava una mica més i escoltant amb atenció allò que em deia el meu cos.. Realment, no he estat parat més de tres setmanes i he anant incrementant progressivament l'esforç amb molta cura. Ara puc dir que estic pràcticament RECUPERAT!!!! Així sigui.
Als primers moviments de SuperManolo, Ses Puntes Soller. Una boníssima via d'un dels llocs que més em van agradar.
Estiu doncs de tranquil·litat relativa, de repetint algunes vies al Pedra, de caminades fantàstiques per al Pirineu per conèixer cims i valls que no coneixia, una mica de platja i psico a Mallorca per escalfar motors i una bona via al Cadi en un puja-baixa frenètic.
El Dani currant-se el difícil penúltim llarg de la Cerda Pokoski a la Roca de l'Ordiguer.
Nois i noies, aquesta tardor toca escalar de valent!!!! No fos cas que el cos s'acostumi a la convalescència i l'acabem cagant. Malgrat tot, encara tinc algunes reformes a fer, a poc a poc i bona lletra... Aquí ho aniré explicant.
El Sergi i el Dani arribant al cim del Calderer, després de la meva quarta Anglada al Pedraforca.
