L'ànsia l'ha tocat i te por a perdre's
en un espai que ha explotat i esgotat fins avorrir,
embolcallant els alés, massa propers,
amb ignorància, fruit de la certesa
de viure creient que s'ha trobat un camí.
Acumula barroer virtuts que el facin digne
desesperat en un intent de transcendir
un escenari que tot sol, ha fet a mida
protagonista d'una farsa
que el destí irrevocable recorda,
malgrat la ceguesa i les mentides,
tant dubtós com els guanys assolits.
Noves joguines precioses,
massa precioses com per ésser posseïdes,va trobant,
i el seu desig disfressat, fa pantomima d'un amor infantil
que ell creu lliure de dubtes,
i amb la certesa que dona l'experiència
del qui ha buscat i rebuscat fins a trobar,
novament es descobreix il·luminat,
Ja ho tinc!
Aquest cop si!
Per fi!
I així el nostre individu coneix
l'estúpida revelació,
d'allò que el farà feliç.
