dilluns, 28 de novembre del 2011

Visitant les petjades

Atos, Portos i Aramis, satisfets d'estar contents.

Diu un proverbi xineś que, quan a un l'hi costa avançar, abans que aturar-se, es millor girar cua i retornar per el camí que ja s'ha fet... Això, si volem ser positius i optimistes, que diuen que és molt bo, ho podríem traduir en que a la vida i ha coses massa precioses com per viure-les només un cop, no creieu?

Repetir les vies te grans avantatges. Permet triar amb criteri segons el que desitgem i d'acord al moment esportiu que ens trobem, ens fa estar segurs del "mal que patirem" que treu molt de ferro al tema... i ens fa recordar als amics que ens han acompanyat en el passat i amb els qui varen compartir moments i llocs inoblidables i als que el temps i la vida, a fet que triessin un camí lluny del nostre.

Una cordada al segon llarg de "Plaer de ma vida"

També hi ha coses no menys bones, però no tant fàcils de pair en això de repetir. Ens fa mesurar-nos amb nosaltres mateixos partint d'un referent clar i això, sovint fa palès que les persones amb el temps canviem i hem de fer les coses adaptant-nos a la nostre capacitat física i psíquica del moment per damunt de les fantasies i les "bones i grans intencions" que tots tenim de tant en tant... Tot un aprenentatge això de repetir!

El Remi encadenant el difícil segon llarg de passatgers del vent

Les dues vies que hem fet aquest diumenge a Vilanova ja les avia fet en dos ocasions, les dues son equipades i d'una escalada similar per el que fa a la progressió, però ben diferents en sensacions i en dificultat.

La "Passatgers del vents" per mi es una via preciosa, poder de les millors del sector esquerra de la roca del arcs. Ens ofereix passatges excepcionals i difícils d'oblidar i ens obliga a una escalada física i exigent als que, ben lluny de ser uns màquines, ens dediquem a l'escalada popular de diumenge en diumenge. Sens dubte una molt bona ruta que cal anar a escalar.

El Xavi a la part final de l'excepcional placa del quart llarg de passatgers del vent

La segona via va venir rodada en acabar aviat i en haver-nos divertit molt a la primera. Varem triar la "Pornostar" a la roca alta, esta bastant a prop, es molt ràpida (varem trigar 1 hora i 10 minuts en fer-la) i assegurava un fi de festa disfruton i sense masses complicacions.

El Xavi i el Remi corrent a la Pornostar

Una bona via per als escaladors populars d'esportiva que vulguin començar a provar això d'escalar panys de pedra de més d'un llarg en un calcari excel·lent i cantellós i que no volen patir en cap moment per si arribaran o no a la següent assegurança. En resum, una bona via en una petita paret que esta molt assegurada, tot un xollo.

El Remi a l'ultim llarg de la Pronostar

Les sensacions no han estat dolentes per fer 8 mesos que no escalava a Vilanova. Queda doncs, molt d'hivern per anar ajustant la maquinària, a veure si fem unes quantes més d'aquestes i la propera primavera ens regalem alguna de les que et fan sentir que avances. De ganes no en falten!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada