C.A.D.E de Diables amb el Txus

El Txus i jo un cop acabada la via

Qualsevol que em conegui sap, que a mi, les vies que desplomen quan estàs molt alt no m'agraden. Reunions incomodes a les que hi has d'estar estona, sensació de buit i por, per mi no son normalment ingredients que m'estimulin i a poc que puc, miro d'evitar-les.

El Txus encadenant el primer llarg de fissura, per a mi el més dur de la via.

Si un amic em truca per anar a escalar i em proposa una d'aquestes, primer miro de buscar una alternativa més en la meva línia i vendre-li la moto sense fer-me pesat. Si no hi ha manera, dic que si i miro de sopar arrós el dia abans per anar dur de ventre a l'endemà, o dic que no i em quedo a casa evacuant amb normalitat.

El meu company al cinquè llarg 6a

La C.A.D.E de Diables és una via preciosa!!! Destacaria com a difícil (a mi em va costar molt) el primer llarg de fissura, la resta es va fent bastant bé amb la feina que suposa el grau que marca la ressenya 6a/A2. Dir també que el llarg de Ae te dos curts trams de lliure a l'inici i al final (les ressenyes modernes no els marquen) i que algunes expansions estan lluny i ens haurem d'estirar de valent.

El Txus al sisè llarg Ae

Per el que fa al material, amb un joc de tascons, un de friends fins al 2 i un de microfriends varem tenir prou. Pitons no en varem dur i no els varem trobar a faltar.

Ambient aeri a la penúltima reunió

Ha estat una escalada fantàstica, i espero que en vinguin d'altres. Si son més difícils, jo m'hauré d'esforçar de valent i menjar molt arrós.

El Txus acabant el llarg de A2