divendres, 3 de setembre del 2010

Voltant el Balaitus



Creu fronterera 312

Igual que els ocells volen i les granotes salten i neden, els homes quan hem de mou-rens d'un lloc a l'altre tenim com a eina innata el caminar. Els nadons, molt abans de aprendre a dominar el llenguatge, que diuen els qui entenen és del que es construeix el pensament, aprenen a fer-ho. Si ho podéssim recordar, segur que ho varem viure amb fascinació.

Mirant enrere, el Midi mentre ens acostem al coll de Arrious

Això que és ben evident, sovint és oblidat o passa a segon terme, per exigències d'una evolució, entitat autònoma del que ja fa molt varem perdre el control, que ens ha acostumat a amortitzar les nostres vides i el nostre lleure a tota velocitat.Hi ha qui diu que l'home està dissenyat per viure a la selva i que s'ha auto-imposat un entorn del que a acabat anant a remolc i que en l'intent d'adequació ha sortit perdent en sacrificar en bona part la seva condició d'animal. Jo hi estic molt d'acord.

Llac d'Arrious, a tocar del coll i primer de la volta

El cas es que de tant en tant, hi ha qui recorda aquesta essencial forma de desplaçament i hi dedica un temps. Aquest estiu l'Antonià i jo hem trobat 2 forats dins la nostre atrafegada agenda d'home Sapiens obrers del primer mon i em sortit a caminar uns dies, us explico l'última.

Per no haver de pensar gaire, varem triar un parell de les etapes de l'Alta ruta Pirinenca, la meita de la 12 i la 13. Aquesta última ofereix dues variants que si les unim per el coll de la Pedra de Sant Martí composa una volta al massís del Balaitus força interessant.

Arribant al port de Lavedan amb els estanys d'Ariel al fons

L'itinerari triat, comença a un aparcament situat a la carretera D934 davant d'una cabana amb sostre de llauna a uns 6 Km del Coll del Portalet venint d'Espanya, aquest serà també el punt final.

L'Antonià s'abriga a tocar del llac inferior de Batcrabére

La volta transcorre la meitat per valls Franceses i l'altre meitat per Espanyoles. Com a anècdota dir que la majoria del recorregut Francès varem tenir pluja i boires, i que varem haver d'esperar al costat Espanyol per gaudir del sol. La informació com he dit està tota a les etapes que he esmentat de la HRP.

Caminant per la bonica vall de Larribet

Caminant, les imatges olors i sensacions del que ens envolta ens arriben al ritme propi del nostre desplaçament deixant-nos temps per assaborir-les. Caminar ens permet gaudir plàcidament de la companya dels qui compartim viatge o bé, gaudir de la solitud més absoluta si és això el que busquem. Ens fa estar en contacte directe amb el nostre cos i amb el medi i ens omple de sensacions que a més velocitat serien difícilment viscudes. Si a tot això hi afegim un entorn natural el més inalterat possible dins dels temps i país que ens ha tocat viure, l'experiència és d'una intensitat i impacte aclaparant.

Els estanys d'Ariel l'ultim dia, dalt a la dreta el Balaitus ennuvolat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada