Els germans Serrano, gran i petit. El gran i petit Pic d'Ossau
i de postres el Balaitus i Pics de l'Infern.Aquest any si!!!! Tot s'ha conjugat i he pogut tenir una setmaneta de muntanyes a compartir amb el Txus i el Dani. No es molt de temps però em mirat d'aprofitar-ho al màxim i tot plegat s'ha traduït en una estada al Midi d'Ossau, a Ordesa i un breu fi de festa a Cavallers. Anem per parts.
Al Midi hi havia estat fa una pila d'anys. Va ser una visita flash d'un sol dia mentre compartia vacances amb una colla d'amics fent caminades i alguns barrancs de la zona. Jo volia anar al Midi, i vaig convèncer al David perquè m'acompanyes, haig de dir que no em va costar gaire... Com a condició, em tocava escalar la via de primer, ja que el meu company no tenia gaire experiencia en muntanya.
El Lluís, amic i barranquista medular, que era qui havia preparat la sortida, tenia previst que dormíssim al càmping municipal de Sallent de Gallego i jo davant la proximitat, vaig dur de casa un desnivel que incloïa un especial de la muntanya amb les ressenyes de Pombie i unes quantes referències breus de les vies dels altres vessants que consistien en una foto amb el traçat, la dificultat i material necessari, l'aproximació i el descens.
Al quart llarg del Pilar.Com que amb el David no ens coneixiem gaire i no haviem escalat mai junts, l'hi vaig demanar que tries una via que l'hi sembles interessant i ell després de llegir atentament l'article es va decidir, havíem d'anar a l'Espero Nord-oest integral. Les úniques referències que tenia de la via eren del Santi que havia fet un parell d'intents a l'hivern i les havien passat magres. Però nosaltres érem allí a l'agost!!! la previsió era immillorable i a més la via arribava al cim!!! Que més es podia demanar per una primera escalada?
Varem fer la via en un dia llarguíssim d'agost que va començar a les 04:00h sortint del càmping de Sallent i va acabar sopant carn a la brasa en un restaurant del mateix poble amb la resta dels companys. Ja havíem pujat al Midi!!!!! Però d'això com dic, ja fa molts anys...
Aquest any l'historia es repetia amb la diferencia que els meus companys son uns escaladors excel•lents i fortíssims. Això per una banda em feia estar tranquil, però per l'altre feia evident que m'hauria d'esforçar de valent si volia estar mínimament a l'alçada dels objectius que proposessin. El Dani ho tenia clar, s'havia d'anar al pilar sud del Gran Pic.
El pilar sud del Midi.La via l'hem fet en dos intents, un primer que va acabar en abandó davant d'una breu però intensa granissada a meitat del quart llarg. I la segona i definitiva dos dies més tard amb una arribada al cim per sobre un mar de núvols d'aquells que eixamplen l'ànima, quantíssima bellesa!!!!
Haig de dir que el fet d'haver d'abandonar en el primer intent, em va ajudar a assumir la via. Quant decidíem baixar, només quedaven 2 llargs i mig difícils i en pocs ràpels estàvem a peu de via de nou, no era tant...
Al cim, amb Peña Telera al fons.
De la via puc dir que es preciosa, directa, elegantíssima i aèria, que creua un pany de pared, el pilar sud, que s'aixeca vertical fins al mateix cim de la muntanya, i que sense ser massa llarga, en començar després d'una aproximació per la pedrera que porta al peu del pilar, et fa sentir que estàs escalant una gran via en un indret excepcional, un obra d'art del pirineisme com no podria ser menys si mirem els seus autors. Jo em sento molt afortunat d'haver-hi estat, moltes gracies a tot allò, a qui i a què ho pugui agrair de tot cor!!!!
Flor de neu.
Saltem ara a Ordesa, com en el cas del Midi, poc havia escalat a la vall. Només la Ravier del Tozal amb l'Isabel, el Jordi i la Maria, fa també... uns quants anys, un dia enteranyinat que ens va fer acabar els últims llargs de diedre sota una pluja que ens va respectar bastant. Com anècdota diré que em vaig inflar a fer fotos amb una càmera sense carret, segur que haurien quedat precioses...
El Txus al diedre del primer llarg
La Ravada Navarro del Gallinero m'ha semblat una via dura, sinuosa, intel•ligent i aèria. Mai havia hagut de flanquejar tant per pujat a una paret i això em fa pensar en el moment en que va ser oberta, en aquell moment pujar per allí era senzillament impossible. Quin pes afegit havien de suportar els pioners davant d'un repte mai vençut? Com i d'hon surt l'energia i el coratge dels qui converteixen l'impossible en possible? Com escalador dominguero que soc no ho sé, però escalar aquesta via m'hi ha fet pensar molt.
El Txus escala mentre una cordada Francesa creua el sostre de la Zaratustra
amb un domini espectacular del artificial!
El fi de festa va ser a Cavallers, feia cinc anys que no hi anava. Dir que és un lloc preciós amb infinitat de vies equipades per gaudir d'un granet excepcional, que a l'agost esta petat de gent i que el totxo que varen triar els companys era inhumà. En resum, em vaig baixar a l'ultima cinta abans de la cadena en el millor dels intents que vaig fer, estic una mica obsolet ja per aquets menesters...
Uns dies doncs intensos i agraïts, de compartir pujar i baixar sense descans, amb uns companys excepcionals en tots els aspectes, que ja em fa venir ganes de tornar a marxar. Tant de bo em quedin mil dies per explicar i companys disposats a compartir el que hagi de venir, prometo esforçar-me per fer-ho possible i mereixer-ho. Així sigui!!!
El Dani a la reunió de sortida després del flanqueig, tres llargs sobre del sostre.
El Txus i jo un cop acabada la via
El Txus encadenant el primer llarg de fissura, per a mi el més dur de la via.
El meu company al cinquè llarg 6a
El Txus al sisè llarg Ae
Ambient aeri a la penúltima reunió
El Txus acabant el llarg de A2
